A Haunting in Venice: entre el misteri i l’avorriment

D'un pressupost de 60 milions d'euros i un elenc d'actors notable, es fa difícil d'entendre com pot ser que en resulti un producte final tan neutre i insuls, a mig camí entre una cinematografia clàssica i un intent fracassat d'aportar un toc d'autoria que no acaba funcionant. Destaca positivament l'ambientació de misteri i de casa encantada a una antiga mansió veneciana, amb una ciutat com a teló de fons que contribueix poderosament a la tensió i atmosfera al llarg de la nit en què ocorren els fets del film. També té un cert valor el guió, que, tot i comptar amb personatges molt poc memorables, presenta molt bons girs i sorpreses, necessàries en un film d'aquest gènere, encara que tot el mèrit el té Agatha Christie, autora de l'obra original en què s'inspira el film, La festa de Halloween. Així doncs, Branagh es queda a mitges en un film amb bones idees, però massa poc arriscat i treballat per tocar les tecles correctes per sorprendre, commoure i aterrir el públic, i ens deixa una obra tan agradable com oblidable.