Leave the world behind: llums i ombres apocalíptiques

El director i guionista Sam Esmail ha estrenat a Netflix el seu segon curtmetratge, Leave the world behind. Esmail és conegut per ser el creador de la sèrie de televisió Mr. Robot (2015-2019), i adapta ara la novel·la homònima del 2020 de l’escriptor Rumaan Alam. Amb un elenc d’actors molt destacable, entre els quals hi ha Julia Roberts, Mahershala Ali i Ethan Hawke, Leave the world behind narra la història d’una família que, durant una escapada de cap de setmana a una luxosa casa de lloguer, veu com diferents successos apocalíptics els deixen incomunicats i a mercè d’una amenaça nacional de dimensions desconegudes. La pel·lícula està estructurada en quatre capítols, divisió que serveix al director per endreçar esglaonadament els successos estranys, en un in-crescendo molt ben assolit. Aquesta escalada de successos que trobem en l’aspecte narratiu també es percep amb molta claredat en els aspectes formals del film, i és un dels seus grans forts. Hi és en la inquietant banda sonora del compositor Mac Quayle. La música és una part molt important de la construcció de la tensió ambiental al llarg de la pel·lícula, i assoleix molt bé el seu paper d’incomodar l’espectador i augurar successos impactants. Trobem també jocs de càmera molt interessants en un estil visual amb molta personalitat per part del director, però que en algunes ocasions presenta filigranes que es fan innecessàries per al fil narratiu i, en conseqüència, incòmodes i impostades. El gran punt feble del film són els personatges. Encara que l’aparició de Mahershala Ali al cap de vint minuts de pel·lícula és una alenada d’aire fresc, no aconsegueixen aixecar els ànims d’un elenc incòmode amb els seus papers, que es noten mal construïts, molt poc carismàtics i, fins i tot, antipàtics. Quan, en algunes escenes, se’ls intenta donar profunditat emocional i capes, no s’aconsegueix. Les confrontacions entre ells no aconsegueixen ser prou interessants per culpa d’uns diàlegs que també deixen molt a desitjar, buits de naturalitat i de contingut. Això fa que tota la càrrega dramàtica del film recaigui en la tensió ambiental i el guió, que, més enllà dels diàlegs, està a l’altura sense problemes. Les escenes àlgides d’intriga i acció estan construïdes a la perfecció i amb la increïble capacitat de mantenir la tensió dramàtica durant estones llargues, tant així que recorden als darrers films de Shyamalan com Old (2021) o Knock at the cabin (2023). Aquests clímaxs repartits al llarg del metratge són el millor de la pel·lícula. Leave the world behind deixa un gust agredolç, perdent molta connexió amb l’espectador per culpa d’uns personatges i uns diàlegs molt millorables, però revelant-se com a una de les grans apostes de la ciència-ficció distòpica del 2023, deixant algunes escenes molt memorables i suposant una passa endavant molt ferma en la filmografia de Sam Esmail.