Cronenberg explora els camins de la corrupció de l'ànima i l'alliberament psíquic i moral de l'home fent un ús genial de la ciència-ficció i la fantasia, en un film en què comença treballant el terror en la pèrdua de la individualitat i humanitat i acaba evolucionant en un meta-thriller persecutori que perd el sabor i la solidesa a cada escena. És l'absoluta mestria dels dos actors principals, Alexander Skarsgard i Mia Goth, que manté la tensió dramàtica al llarg de la segona meitat, en un descens a la salvatgia dels personatges que eleva el carisma i la qualitat de les actuacions. Mia Goth performa de nou a un nivell absolutament superb, amb un personatge poderós, psicòtic i enigmàtic a parts iguals. Infinity Pool té grans punts de llum que, malgrat no ser suficients per contrarestar els grans errors i les grans absències del film, es deixa veure perfectament i és una gran aportació al cinema de gènere contemporani, sobretot en la primera meitat i en l'exploració de qüestions metafísiques a través de la fantasia.
Piscines de sang
Tags
crítica
2020s
fantàstic
terror
Introducció
Infinity Pool (2023), de Brandon Cronenberg, neix i creix en el terror subtil durant la primera meitat del metratge, però a partir de llavors comença una davallada en picat pel seu propi pes argumental i temàtic, que el guió, amb simple i amb limitacions, no pot suportar.