Trenque Lauquen

Trenque Lauquen (2022), de Laura Citarella, narra l’estranya història d’una desaparició a l’Argentina rural. Al llarg d’una durada de 260 minuts, que fa que el film se separi en dues parts, presenciem els esforços d’un genial, contingut i subtil Ezequiel Pierri a la recerca de l’enigmàtica i melancòlica Laura, interpretada per Laura Paredes. Trenque Lauquen, que rep el seu títol per la regió argentina del mateix nom on se situa l’acció, reconstrueix la història de Laura a mesura que desenvolupa i demostra una connexió espiritual i física amb el territori profundament subtil i alhora autèntica. La directora demostra prou talent i personalitat per usar codis del cinema internacional i transportar-los a una dimensió aterrada i tremendament local, essent desacomplexadament autòctona. A mesura que avança el film, que eventualment premia els pacients que saben gaudir del seu procés de cocció a foc lent, presenciem dues històries d’amor simultànies, fins i tot es podria dir que tres, alhora que una subtrama que acaba prenent molt de protagonisme argumental ens porta al cinema fantàstic més subtil, fregant el realisme màgic. A Trenque Lauquen, tot és possible. A través d’una desimboltura estètica radical, mesurada i desacomplexada, seguim els rastres eteris d’un fantasma, Laura, en una enigmàtica, melancòlica, estranya i, potser també, profundament trista, reflexió sobre la memòria històrica, l’amor, l’estranyesa, la soledat, i l’absurda i misteriosa recerca del sentit culminada amb un ambigu, evanescent i poètic final.